Select Page

Segueixo una filosofia que té com a pilars la responsabilitat, el compromís i la humilitat. Responsabilitat amb tot aquell que necessiti ajuda prioritzant al màxim el respecte i l’enfocament humà i personalitzat. Compromís de donar tot el que estigui al meu abast per a solucionar els desafiaments que se’m presentin. Humilitat per a saber quins són els meus límits i no enganyar-me.

Per a mi, la fisioteràpia no sols m’ha donat una professió, sinó un estil de vida, una evolució. El canvi és constant en les nostres vides i cal enfocar-lo i acceptar-lo com el que és, ja que res perdura per sempre. Evolucionar cap a una millora, no sols física sinó interna també, és el que per a mi significa realitzar un abordatge global al cos humà. 

Sense voler-ho, qui se sent fisioterapeuta, ens trobem immersos en una mar de sentiments cap a diferents direccions com ara de superació, exigència, autocrítica, frustració, il·lusió, motivació entre altres. Això ens demostra la implicació que tenim com a terapeutes de la salut a realitzar tot el que sigui a les nostres mans per a prendre les millors decisions i l’amor cap a la professió.

“QUALSEVOL TÈCNICA DE TRACTAMENT, PER MOLT BONA QUE SIGUI, ÉS INÚTIL SINÓ S’APLICA QUAN TOCA.”

“A VEGADES EL SENTIT COMÚ, ÉS EL SENTIT MENYS COMÚ” 

R. Montané

Possiblement aquestes són de les frases més importants que he escoltat fins al moment al llarg de la meva formació en l’àmbit de la salut. Ens trobem en un moment en què la fisioteràpia està agafant molta força en tots els camps de la sanitat laboral i recerca. Amb això, una oferta i demanda aclaparadora a nivell de formació, de la qual a vegades és difícil destriar entre la qualitat i el pur màrqueting comercial. Davant aquesta situació, és més important que mai aplicar un raonament i punt de vista crític en cada presa de decisions que fem.

Ajudar a aquells que vulguin ser ajudats, sent fidels al nostre mètode i comprenent que no tractem patologies o malalties, sinó a persones.